#JO SÓC NEUS CATALÀ: “De petita ja era molt rebel i tenia moltes inquietuds (…).

El terreny que teníem a la família era una petita propietat, amb unes quantes oliveres i ametllers. També hi havia vinya, que donava molta feina. I l’hort. El fèiem anar amb el meu pare, però jo tenia idees, innovava, feia empelts, feia experiments. Tinc ganes de crear per mi mateixa. Intentava afegir alguna cosa més al que m’ensenyaven.”

Aquesta és una mostra dels textos que Rosa Vendrell ens va proposar de llegir a alguns dels assistents a la conferència, posant veu a Neus Català.

1915: Neus Català i Pallejà neix als Guiamets (Priorat)

1937: es diploma en infermeria i col·labora amb les forces de la República.

1939: amb la Retirada, passa a l’exili amb 180 nens de la colònia Las Acacias, de Premià

de Dalt. Un cop a França, col·labora amb les activitats de la Resistència.

1943: és detinguda per les SS per la denúncia d’un fals maqui.

1944: és deportada al camp de concentració de Ravensbrück, a 80 Km de Berlín.

1945: es produeix l’alliberament del camp i torna a Franca, des d’on continua la lluita

clandestina contra el franquisme.

Actualment viu a la residència per a gent gran dels Guiamets.

Tot i que Rosa Vendrell ens ha donat les claus biogràfiques més bàsiques perquè ens puguem situar davant de la figura de Neus Català, més que a fer una conferència, ha vingut a comunicar-nos amb entusiasme i varietat de recursos l’experiència vital que ha compartit amb aquesta dona lluitadora, sorgida del contacte que hi ha tingut quan l’ha visitada al seu poble dels Guiamets i de les diferents iniciatives que s’han promogut per recordar la seva trajectòria vital i per recuperar la memòria històrica.

Amb una volguda mirada de gènere ha destacat el paper de les dones en el transcurs de la guerra de 1936-39 a Espanya i del 1940-45 a Europa, com a infermeres, com a responsables úniques que van esdevenir de les seves famílies, com a participants en les trames de transmissió de missatges, armes, documentació…, com a allotjadores i protectores de refugiats polítics i com a boicotejadores en la fabricació d’armes.

Ella mateixa va formar part del comando de les gandules, un grup de dones forçades a treballar a la fàbrica alemanya d’armes de Holleischen que van inutilitzar 10 milions de bales i van espatllar màquines de fabricació d’armament.